Lotí ogba ogbolo

Nigerian National Assembly

Ákwí Wikipídiya

National Assembly ei Federal Republic ojane Nigeria ì che bicameral legislature ku ma nyi ogane section ekele efu ola oda contitution Nigeria. Ukaluka amone ki di Senate chi Ógwúmẹ́lū ny'ẹ́yọ́ mela [1] kpài amone Ólímẹ́fà ny'Ọ̀gbọ̀mẹ́ta chi member[2] House of Representatives. Òlàmà, chi federal Congress of the United States, ei ki jè nwu mà di òdà onugo kpài senators mètà efu ami 36 states tàbàluku ei uwewe ei Senate màyu senator kà ki là koji Federal Capital Territory kpai single-member district, plurality voting efu House ei Representatives. National Assembly, àluki àmè nwu wewe ki defu Nigerian federal government kilà defu Abuja ei Federal Capital Territory.

Enè ki chi aboji Senate ejododu chi Nnamdi Azikiwe, Nnamdi Azikiwe ti ukòlò aboji senate nò todu ki mu di aboji Nigeria. Enè utògbà ei kumà dò ki speaker of the House of Representatives. ègbà du kumà jànè efu ujeju, ènèyi ei Senate là kòlà ubi speaker ti House presides.[3]

Oji ukolo odu odo
Aboji Senate Godswill Akpabio 2023–ti abajio
Speaker of the House of Representatives Tajudeen Abbas 2023– ti abajio

Assembly làfi broad oversight uchè kpài ugbiti todu kumà neke ni committees ei àbo kumà neke wà dàmà kumà ku kòlà ei bills kpài àli uche àmi àchukòlò gòmina. Kwègbà kumà democratic rule efu òdò 1999, tàki Assembly màlà kà kini màki nà "kuchè legbògbà" ijàli àbo kumà chi àjebe kpài àchikwo àgboji ei Senate,achè nwu ki fenwu corruption che,

tàbàluki than two-thirds efu uwewe àmonè àdu òdà efu Assembly kwefu Peoples Democratic Party (PDP), PDP government led by Goodluck Jonathan kpài Assembly kumà lchè mumà ki mà chi àbo kimàlà ni àlu emujò. màlà dòmò àbulu ni jonotha ki iyà òlà nwu ki là du òwò ti òtàkà nwu, chèki bò mà là chi àlu òdò 2007, màlà nyò dòmò àneju president's. ègbà ki Assembly làfi ukpàyu nè kpài kàmà nugo neke du òdà oji kòlà mà ojì ènwu kàmi àchukòlò gòmina executive àche.[4]

àmi Senate là chè ni ukpàyu kumà neke jenwu di judges tànè kpài other àmènè ònèyi efu òkòlò gòmina , kilà màyu federal auditor-general kpài àmi àchukòlò ijàbe kpài àmi àgbi òkò udu . president là du ukpàyu lè yumà. tàki Senate onugo neke di òwò ti èkwànè ei president'diplomats, kpài members ei federal cabinet, federal judicial èchi dàgo, kpài independent federal commissions.

tàku mà di bill du wà efu òdà may, ulà chi otilà kumà jè kpà nwu òlàmà efu unyi ei Senate, kpài egbà ènwu ki president's nè. chè nwu ki president kà kò e do kpogà (veto) òdà,

State ki Amone gwo A chi Ukolo National Assembly

[nwọ́che | nwó étéwn che]
  1. Abia
  2. Adamawa
  3. Akwa Ibom
  4. Anambra
  5. Bauchi
  6. Bayelsa
  7. Benue
  8. Borno
  9. Cross River
  10. Delta
  11. Ebonyi
  12. Edo
  13. Ekiti
  14. Enugu
  15. Gombe
  16. Imo
  17. Jigawa
  18. Kaduna
  19. Kano
  20. Katsina
  21. Kebbi
  22. Kogi
  23. Kwara
  24. Lagos
  25. Nasarawa
  26. Niger
  27. Ogun
  28. Ondo
  29. Osun
  30. Oyo
  31. Plateau
  32. Rivers
  33. Sokoto
  34. Taraba
  35. Yobe
  36. Zamfara
  37. FCT
  1. "About The Senate". National Assembly (Nigeria). Archived from the original on 30 August 2018. Retrieved 5 September 2018.
  2. "About The House". National Assembly (Nigeria). Archived from the original on 28 July 2018. Retrieved 5 September 2018.
  3. Odeyemi, Temitayo Isaac; Abioro, Tunde (2018-08-04), "Digital Technologies, Online Engagement and Parliament-Citizen Relations in Nigeria and South Africa", Advances in African Economic, Social and Political Development (in English), Springer International Publishing, pp. 217–232, doi:10.1007/978-3-319-93509-6_12, ISBN 9783319935089, S2CID 158523324
  4. Odeyemi, Temitayo (11 October 2023). "Nigerian legislatures need to repair their poor relationship with the people". Africa at LSE blog. Retrieved 11 October 2023.